Aubarca, ¿sabeu com ès?
Com sa terra de Cucanya:
qui més hi fa, manco hi guanya,
i qui hi sembra, no cui res.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jo em pensava si eres mort,
quan no et vaig veure diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.