“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
204
Volum
III
Altres cançons relacionades
Estimada, flors són flors,
i no són de taparera;
no hi ha flor més vertadera,
garrida, que lo teu cos.
Catany, si no em vas a vendre,
amb mi faràs pocs estius.
Tu vas de vegues i rius,
i jo, fermat, me faç pendre.
Quan sabràs que seré morta,
enterrada i quant hi ha,
l’ànima en tu pensarà.
Considera si estic forta!
Tradicionari de Mallorca
