“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
204
Volum
III
Altres cançons relacionades
Me n’anava no sé a on,
i vaig trobar no sé qui.
L’amo de Son Sampolí
pegava foc an es forn.
Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.
Baten es blat roveió
i no desfan ses falcades:
per això van tan taiades
ses egos d’es Puig Moltó.
Tradicionari de Mallorca
