“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
204
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es meu estimat no es corca,
ni es corca ni es corcarà,
perque jo el vaig fer passar
tres pics per sa pedra tosca.
Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.
Quan Cristo vengué en el món,
aquesta roba ja hi era;
la trobaren dins Cabrera
baix de sa soca d’un om.
Tradicionari de Mallorca
