Des que som figueraler
ses dones m’empopiolen:
com més en don, més ne volen
de figues per un dobler.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Figueralers i sequers
Manacor
452
II
Na Roegona va dir
an es seus enamorats:
-¿Vos heu de fer uns solapats?
si los voleu dur ajustats,
los m’haureu de donar a mi,
que es sastres de per aquí
no saben fer traus cairats.
Es sabaters fan sabates,
i es mossos, sabatons;
en es carrer d’es Botons
hi ha ses al•lotes guapes.
-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!