-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
11
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Damunt es Puig de Sant Nofre
vaig sembrar faves i lli;
demà passat, s’altre dia,
les vàrem anar a coir.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.
Content estic, no puc pus,
Jesús!
perque allí a Nazaret,
Josep!
canten amb alegria.
Maria,
esta nit a l’establia,
un Minyonet parirà
i en betlemet estarà
Jesús, Josep i Maria.
Allí assistiran arcàngels
i àngels,
això ho conten es veis,
els Reis,
també ho escriuen doctors,
pastors.
Oh, Jesús, que sou d’hermós
entre Josep i Maria
i que tenen d’alegria
els àngels, els Reis i pastors!
Los àngels toquen clarins
i violins.
Idò, tu, ¿què no ho sabies?
Xeremies
¿No t’ho han dit els pastors?
Tambors.
Anem, cantarem cançons
a l’hora del naixement.
Tocarem gustosament
violins, xeremies, tambors.
Duguem-li canastres d’ous
i anous,
algunes coques blanes,
vellanes.
Això és cosa de minyons,
torrons.
Anem, cantarem cançons
a Jesús recién nat.
-I tu, ¿què n’hi has portat?
-Anous, vellanes, torrons
Jesús no menja ni ralla,
plora per culpa d’es fred.
Minyonet,
reclinat entre la paia.
Mon cor d’alegria balla,
com veu lo Minyonet viu
i sa Mare qui li diu:
-Calla, Minyonet, calla!
A Betlem, coses estranyes
n’ha succeït un gros cas,
entre paiús i aranyes
entre brutor i fenàs.
-¿Quin és el cas?
-Jas!
Un Minyonet,
tan boniquet,
que n’hi és nat.
-Ai, no m’ho digues
que em té encantat!
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset!
Veniu, veniu,
dins es meu coret!
veniu, cotorreta,
farem musiqueta
al Bon Jesuset.
Anem-hi tot dret,
saltant d’alegria,
a adorar Maria
i el Nin petitet.
Hala, Bielet,
no perdes es tino,
pren es tamborino
i es fabiolet.
-Los pastors estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perque vénen a adorar
Jesús que és nat a tal hora
-Los pastors, entrau, entrau,
veureu mare i donzella
que n’ha parit un Infant
que és cosa de meravella.
-Jo n’hi port,
rigues o no rigues,
un paner de figues
ben encistadet.
-¿I tu?
-Reina soberana,
un vellet de llana
per un caputxet.
-¿I tu?
No vages de xanses!
-Un paner de panses
ben enflocadet.
-¿I tu?
-Un paner de peres,
totes ben senceres
d’es meu jardinet.
-¿I tu?
-Aqueixes castanyes
anous i vellanes
dins es paneret…
-¿I tu?
-Jo n’hi port
al Rei d’Orient,
li port tot lo que tenc
-¿I tu?
-Jo n’hi port,
entre tnts de dons,
un enfiloiet de botifarrons.
Tradicionari de Mallorca
