Des que se’n són anats

Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Soldats

Poble

Puigpunyent - Galilea

Núm de glosa

743

Volum

Altres cançons relacionades

Llecència vui demanar
a los teus superiors
perquè me deixin cantar
quatre o cinc cançons d’amors.

Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.

Mu mare, si no em casau,
jo mateixa em casaré:
vós teniu lo que heu mester
i a mi me perllongau.