Des que se’n són anats
es soldats, no tenc consol.
Qui mal té i mal se dol,
saps que són dos mals plegats!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Soldats
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
743
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mentres p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i a una taula que hi ha
una jove hi berenava.
Jo tenc d’arribar a treure
es meus pèls de dos en dos.
Polit clavellet hermós,
quan pas gust de rallar amb vós,
es veis m’envien a jeure.
Content estic, però poc,
de sa mare de s’al•lota:
per una cosa tan poca
no m’ha volgut donar foc.
Tradicionari de Mallorca
