Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Puigpunyent - Galilea
92
II
No vui faves, no vui faves,
perque no en som afectat;
menjaria peix trempat
si me’n daves, si me’n daves.
Com era En Martí Guidó,
fumava garrova seca,
i ara que som bujarró,
ja fum tabac de capseta.
Jo voldria estar enterrat,
bona amor, davall un pi,
i que hi hagués una font
d’aigordent, tabac i vi.