Tot són majorals, que veig;

Tot són majorals, que veig;
tothom mana i ningú paga:
duen es sarró més magre
que s’ase que jo maneig.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Collir oliva

Poble

Puigpunyent - Galilea

Núm de glosa

Volum

Altres cançons relacionades

Sebastià, pots entrar.
No estigues empegueït,
que, abans d’anar-te’n, anit,
es beure m’has de pagar.

Si em ’gués de tornar casar,
creu-me que m’hi miraria;
que sa dona que tenia,
per anar de galania,
me venia sa farina
i qualque vegada es pa.

Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.