Una fadrina brodava,
llavò ho tornava desfer,
per tenir feina que fer
quan s’estimat hi anava.
Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.
Catalina, anit passada
va venir un jovenet
per rallar amb tu i veure’t,
i vares estar colgada;
i te va deixar senyada
una rosa a sa paret.
Si no la hi vols, aixequè’t
i pega una emblanquinada.