Oh Mare de Déu de Lluc,
jo vos tenc de venir a veure,
i sense set tenc de beure,
perque, ara qui en tenc, no puc.

Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.

Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.