Demà és diumenge,
Sant Josep el fa.
’Pareia s’escopeta,
per anar a caçar.
I ja tira un tir,
fér un gorrió;
i en tira un altre,
mata un aucelló,
vestit de senyor.
Tira a la dreta,
fér un animal
que és un general.
I li surt un frare,
li tira una esclafada.
Enquantra un capellà,
li dóna un tros de pa.
Troba es Rector,
li tira es bastó.
Surt s’escolà,
tot s’ho vol menjar!
Tot són llits i matalassos,
Na Juana Taia-nassos!
Surt En Samper
sonant una guiterra.
Surt En Pelutxí
sonant es violí.
Per molt que t’estiris,
no em ’gafes a mi!
Humorístiques
Algaida
Assonant
Al•lots amb cassots,
beques girades,
fum an es nins,
i dins un cubell
hi ha un xirriu
que pega braçades.
Escolanet, encenser, trona i predicador
Mu mare, Na Margalida
an es ball se’n vol anar.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
jo que tenc tanta ballera!
-Si em fas treure sa llendera,
jo sí que et faré ballar!
Has de sebre manejar
es mànec de sa granera.
A Bunyolí i a Sarrià
prest se veurà
que no hi haurà olivar
ni garrovers.
Ses flastomies només
que hi tiraran
els homos que hi habitaran
amb En Vinyota,
perquè Déu les amassota
a taiar pell:
ja se’n pot anar el bordell,
que allà és ca seva.
No és que li tengui quimera
ni li vui mal.
A ses dones de jornal
les ha robat
s’oli que està acostumat
sa mitja quarta:
en el cel li farà falta
quan morirà,
perque ha ensenyat a robar
als seus veïnats,
De los majors condemnats
durà el penó,
perquè Déu nostre Senyor
no vol això,
que robem ni tu ni jo
ni cada qual.
’Guesses cercat un dogal
per penjar-tè
i l’ànima entregar-lè
an el diable.
La glòria que és tan alta;
ja hi voldria esser.