A Bunyolí i a Sarrià
prest se veurà
que no hi haurà olivar
ni garrovers.
Ses flastomies només
que hi tiraran
els homos que hi habitaran
amb En Vinyota,
perquè Déu les amassota
a taiar pell:
ja se’n pot anar el bordell,
que allà és ca seva.
No és que li tengui quimera
ni li vui mal.
A ses dones de jornal
les ha robat
s’oli que està acostumat
sa mitja quarta:
en el cel li farà falta
quan morirà,
perque ha ensenyat a robar
als seus veïnats,
De los majors condemnats
durà el penó,
perquè Déu nostre Senyor
no vol això,
que robem ni tu ni jo
ni cada qual.
’Guesses cercat un dogal
per penjar-tè
i l’ànima entregar-lè
an el diable.
La glòria que és tan alta;
ja hi voldria esser.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Algaida
Assonant
1
IV
Mu mare, Na Margalida
an es ball se’n vol anar.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
jo que tenc tanta ballera!
-Si em fas treure sa llendera,
jo sí que et faré ballar!
Has de sebre manejar
es mànec de sa granera.
L’amo En Juan Barrió
va fer un devertiment,
li serví de sentiment
quan se fé sa funció.
Ell no deixa ponedor
allà on va aquest jovent.
Quan me veus, tanques sa porta
per donar-me més tristor.
Deixa obert es finestró,
que mon cor se n’aconhorta.