A Bunyolí i a Sarrià
prest se veurà
que no hi haurà olivar
ni garrovers.
Ses flastomies només
que hi tiraran
els homos que hi habitaran
amb En Vinyota,
perquè Déu les amassota
a taiar pell:
ja se’n pot anar el bordell,
que allà és ca seva.
No és que li tengui quimera
ni li vui mal.
A ses dones de jornal
les ha robat
s’oli que està acostumat
sa mitja quarta:
en el cel li farà falta
quan morirà,
perque ha ensenyat a robar
als seus veïnats,
De los majors condemnats
durà el penó,
perquè Déu nostre Senyor
no vol això,
que robem ni tu ni jo
ni cada qual.
’Guesses cercat un dogal
per penjar-tè
i l’ànima entregar-lè
an el diable.
La glòria que és tan alta;
ja hi voldria esser.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Algaida
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo tenc dues o tres sogres
que no valen dos doblers;
en venir N’Andreu d’es peix
les barataré amb vogues.
Mos ulls, aprofitau-vos,
que teniu bona mirada.
Jo veig sa que més m’agrada.
Val Déu, que som de ditxós!
A’s Carrer de ses Miseris
mai més m’hi veureu tornar
perque em varen fer passar
la corona amb sos misteris.
Tradicionari de Mallorca
