Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
De Sant Gabriel
rebéreu l’ambaixada
del Rei del cel
que havíeu de ser Mare.
Humiliada,
vet-me’t aquí serventa;
pariré contenta
per fer lo que Ell vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
A mitjanit en punt
paríreu, oh Regina,
dins una establia,
vostro Jesús amat
qui el cel ha creat,
la lluna i el sol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan de l’Orient
de lluny l’estrella veren
i l’Omnipotent a adorar vengueren,
present li feren
de mirra, encens i or
a lo bon Senyqui fa tot quant vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan l’hortolà
anà a la Magdalena,
la va trobar
de greu dolor plena.
Però la pena
en goig se tramudà
quan se mostrà
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan va traspassar
del món la Senyor
al cel la puj
son Fill per Maria
Oh, Emperadora
del cel preelegida,
rosa florida
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Vostros goigs havem cantat,
Regina celestial;
dau-mos goig i alegria
i bones festes enguany.
Bones Pascos, bones Pascos,
bones Pascos mos do Déu;
aquestes i moltes altres
les vegem amb favor seu.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Deixem lo dol

Poble

Manacor

Núm de glosa

665

Volum

III

Altres cançons relacionades

En el palacio del Rey se peinaba la Adriana.
Una mata de cabellos hasta sus plantas llegaba.
Si se peinaba de día, el sol se para a mirarla;
si se peinaba de noche, el sol y la luna clara.
La Reina, que estaba dentro, al verlo se rebentaba.
Y mandó hacer un convite que era un convite de sala.
Convida a todos los condes y al marido de Adriana.
Al acabar de comer, de las mujeres hablaban:
-Todos los condes de aquí tienen la mujer honrada
menos el Conde de Oremus que la tiene muy mundana.
-¿Qué es lo que habla, buena Reina? Buena Reina, ¿qué es lo que habla?
Adriana, mi mujer, con ella no hay cosa mala!
-Calla, calla, tú, buen Conde, que de eso no sabes nada.
Seis años, va para siete, que el Rey en tu casa entraba;
de día, para la mesa; de noche, para la cama.
-Si esto es verdad, buena Reina, mañana voy a matarla.
-Sí es verdad. Desde palacio yo misma lo presenciaba.-

Al subir las escaleras se encontró con Adriana.
-¿Cómo te ha ido el convite, ese convite de sala?
-Muy mal me ha ido, Condesa; la Reina muy mal te trata.
En la sala de palacio me ha hecho bajar la cara.
Seis años, va, para siete, que el Rey en mi casa entraba:
de día, para la mesa; de noche para l acama.
Si esto es verdad, Condesa, voy a matarte mañana.
Mañana vas a morir antes de salir el alba.

-¿Dónde estás, hija querida, nacida de mis entrañas?
Tu padre quiere matarme sin haber hecho la causa.
Cuando yo seré muerta, tú me limpiarás la cara
con agua de solimán, límpiala, muy bien limpiada.
Envuélvela en una toca la mejor que hay en el arca.
Y preséntala ante el Rey. Harás lo que madre manda.-
La hija, como es discreta, hace lo que madre manda:
-Buenos días, Señor Rey, -Buenos días, Adriana.
-Tome usted este presente que mi madre se lo manda.
-Dale gracias a tu madre que de mí se recordaba.
-¿Cómo se las voy a dar, si mi madre está enterrada?-
El Rey desplegó la toca y con estas palabras habla:
-¿Quién ha hecho esta muerte con esta cruel espada?
-Mi padre el Conde de Oremus por doña Juana malvada.
-Voy a matar a la Reina y al marido de Adriana!-
Si una Adriana murió, otra Adriana quedaba:
y el Rey después se casó con la pequeña Adriana.

S’altre vespre,
una al•lota plorava,
perque se tractava
de despedir-sè.
Es jove que ella festejava
a Ciutat se n’anava
per embarcar-sè.
Lo darrer que liva dir:
-Juan, si vas a L’havana,
no deixis a cap cubana
lo que em guardaves per mi.
Estoja’m lo que em prometeres
e svespre que em feres
aquell jurament.
Jo te promet que seré una dona,
del món la més bona,
per fer-te content.
Emperò, si jo sé que vas
a xupar altra taronja,
te dic que em tancaré monja
d’un convent, i no ho sabràs.-
En Juan va deixar s’al•lota,
com una bambota,
damunt es portal.
I sa mare ets uis li eixugava
amb so davantal.
Mare i fia s’abraçaren.
-Adiós fins en tornar!-
De besades que li daren.
es nas li varen pelar.

Clavell, vos tenc passió
d’aquella tan vertadera;
per vós tornaria arrere
de davant l’altar major.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca