Una barca veig venir
per devers Cala Figuera.
No sé si deu esser En Pere
o En Juan, que deu venir.
En Pere durà torró
i En Juan durà castanyes.
Oh Juan de mes entranyes!
Oh Pere de ma tristor!

Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.

Mon pare sempre m’ho deia:
-El món està ple de pops,
ases, porcs, endiots, llops
que duen sa pell d’euveia.