Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.
Jo som escapaç de fer
coses que Déu no farà:
almanco puc convidar
un germà meu a dinar,
i Ell no, perque no en té.
Una barca veig venir
de devers Calafiguera:
no sé si deu esser En Pere
o En Juan que deu venir.