Al fi de la mitjanit
volgué néixer el Rei del cel
al mig del cor de l’hivern,
tremolant i fora abric.
Es festejar, ¿saps com és?
Com sa fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esvauva i no queda res.
Fa temps que sentíem dir
que a Espanya es lleó dormia
i ara de cada dia
no dorm ni deixa dormir.