He menjat un cirera
que no tenia pinyol.
Ses al•lotes més airoses
estan en es carrer Nou.

Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.

Dau beure i de mi fiau,
que jo som lo pagador.
Me’n pren com lo passador
qui tots los du a piló,
i a’s darrer cop ell hi cau.