Me ric d’es qui es riu de mi
i me ric de tot el món;
me ric d’aquelles qui són
dones de no i de sí.

Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.

Les onze, mancava poc,
com la jove festejava,
i a mitjanit estava
tota flamejant de foc.