A Morell ses muntanyeres
se posaren a bramar
perque les varen posar
es dogal de ses someres.
Ses casades van a quatre;
ses viudes, a dos i tres;
ses fadrines, a no res.
Sempre vaig a lo barato!
Bé podràs deixar defora,
comare, es banc de fuster,
que jo no et vui gens de bé
i qui t’ha d’alcançar plora.