Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
Digue’m si em vols o no em vols;
no estigues empegueïda:
val més un bon “no”, garrida,
que un “sí” mastegant fesols.
Bé podràs deixar defora,
comare, es banc de fuster,
que jo no et vui gens de bé
i qui t’ha d’alcançar plora.