Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
Ja sé que ta mare ha dit
que no em volia per nora:
jo no vui esser sa dona
d’un homenet tan petit1
- Terroleta, ¿d’on veniu?
- D’aquelles parts tan estranyes:
jo vénc d’aquelles muntanyes
d’allà on teniu es niu.