Jo visc a un puig pelat
de quatre mates i pins,
cegues, perdius, sebetlins
i qualque mussol mesclat.
Garrida, mala és l’ausència,
ses penes molt males són;
però es trebais d’aquest món
prenguem-los amb paciència.
Si no ve, jo hi vui anar
nedant per damunt una ona,
i si fa vent i s’afona
i Sant Miquel se n’adona,
ell me donarà sa mà.