Tres joves dins un carrer
que tenen habilitat:
una té es cos ben taiat
i s’altra camina bé
i s’altra sa cara té
de diamant esmaltat.
−¿Me voleu dir aquesta casa
ane quines parts se troba?
I sa que camina bé,
¿que deu esser rica, o pobra?

Jo tenia un moixet magre
que se moria de fred.
Da-li cebes, Mateuet,
que a mi, qui la’m fa la’m paga.

A sa pomera de s’hort
s’aigo li és medecina;
sa teva amor, Catalina,
m’arribarà a la mort.