Sa berganta major anava d’es clavier de davant, i sa petita plorant descalça per dins es fang, de quin modo trompitxava!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Sineu
129
II
Es cavall roig me va dir, com li donava ses faves: -Toni, demà dematí no duguis ses corretjades.
Damiana, Damiana, per aquí descalça vas; alerta a qualque escarràs, ara que estàs bona i sana!
En veure sabates blanques, sempre vaig olé, olé. Un taronger sense branques, ¿quines taronges pot fer?