Si és veritat, Catalina,
que no em vulgues gens de bé,
¿saps a on t’esperaré?
A dins es vas del Roser,
dins un clot com una mina.
Sant Julià
passeja dues ’xades
per tomar es forns
que no couen panades.
D’ençà que m’han arribades
noves de que no estàs bo,
ses venes de lo meu cor
totes se són afluixades.