De dalt a baix faç s’estella,

De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1607

Volum

III

Altres cançons relacionades

Francina-Aina, escura s’olla,
faràs es dinar lluent,
i convidaràs es batle
amb tota s’ajuntament.

¿Saps què voldria tenir?
una fauç llarga i taiant
i una mà de gegant
per escurçar aquest bocí.

Com era al•lot petitó,
qui mu mareta em servava,
en dar-me cartes, ja callava:
per això som jugador.