De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1607
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa meva al•lota no treu;
hauré de mudar de casta:
cada vegada que pasta
fa nou pans i en deu deu.
No em tornaràs veure, no,
es davant de sa camia,
en no ser per algún dia
que passis i ella estia
estesa a s’estenedor.
Si fos fadrina, voldria
s’enamorat moliner:
que és de venturós qui té
nostro pa de cada dia!
Tradicionari de Mallorca
