L’anell a la butxaca,
l’anell a la fragata,
l’anell a cada dit
i fa xit xiritxit!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
8
III
Es el joc que diuen “de l’anellet”. Formen una rotlada; tots asseguts de cara a dins el rotlo. Prèviament; han passat un anell o tumbaga; per una cordellina llarga; que basti; fermada; per tota la rotlada. Tots agafen amb les dues mans; punys closos; cap avall; la llendereta. Diuen la lletra de la cançó; i; en arribar a “I fa xit xiritxit”; en fa passar molt dissimuladament l’anell; a fi que el qui fa el joc no pugui conèixer on para; quan s’aturen de voltar. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si no ho endevina; el torna fer.
Adiós, estel del dia
rodat d’estrelles brillants!
No hi haurà manyes bastants,
tinta ni paper ni mans
per escriure, si us alcanç,
es goig que tendré aquell dia.
-Jo et faré unes sabates
i llavò mos casarem.
-Ell tu m’ho endevines ferm:
allà on me pica, grates.
Ma vida tenc a un torn;
no puc mudar, prenda amada,
fins que haja vist sa flamada
d’es joc de la fi del món.