Content estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
Desperta’t, polit roser;
ja dormiràs de gener,
que fa ses nits més complides.

Tenc sa guiterra esquerdada
i es guiterró ben esmús;
guiterra, no sonis pus,
que és morta s’enamorada.

Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.