Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
20
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo estic damunt un cimal
es més alt de s’olivera:
feis pregàries amor meva,
que, si caic, no em faci mal.
Ses jornaleres portaven
calamandri d’aquell fi,
rebosillos de setí,
calçes verdes no en faltaven
i quadrillo blanc de bri.
Quan sent aquesta guiterra
de la teva mà sonar,
sepultada davall terra,
m’aixecaria a ballar.
Tradicionari de Mallorca
