Es batle de Son Servera,
com du sa vara en ses mans,
a homos casats i bergants
los fa anar amb sos peus més plans
que qualsevol rutló d’era.

Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.

Dels bons tonedors del món
som jo i la gent no ho sap;
només m’embarassa es cap,
perque ses banyes hi són.