Pere Juan, bade ets uis,
que aquesta al•lota t’engana:
a cada flor d’endiana
hi du més de cent embuis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Cos humà, Engany, Festeig, Flors, Trajectòria vital
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4656
Volum
I
Núm de pàgina
271
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.
Tradicionari de Mallorca
