Damunt ses costes d’Algaida
hi vaig sembrar un fasser;
hi ha fadrina que té
mostatxos, i no s’afaita.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Defectes físics
Llucmajor
55
III
“Passa envant” o “passa enrere”,
“fé via”, “ no et vui amb jo”
fadrina que diu això,
és pitjor que diu això.
“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.