Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.
Sempre jo i tu gemegant
tenim aquesta quimera:
es bec va davant davant
i ets uis miren cap enrere.
Les tisores
Cada dia surt es sol;
totes ses plantes fa créixer.
Mu mare, escoltau aqueixa:
si En Caietano me deixa,
En Pep Caragol me vol.