Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
no viu a la pagesia.

No hi ha estrella com la lluna
p’en la nit donar claror,
ni estrella més resplendor
com el sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna.
n’és la fina a Llucmajor,
i a les muntanyes carbó,
i, a Lluc, l’aigo mé sfina.
D’estiu, ocm un hi arriba,
bé pot anar acalorat.
I a Alaró bon atbac,
i a Binissalem bon vi;
un homo, en anar-hí,
pot agafar un bon gat.
A Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i les dones qui fan pipes
ja tenen l’ofici seu.
I les monges de Sineu
i les taronges de Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i el pollastre li fa aleta.
A Ciutat és La Vileta
i a L’Horta carabassons,
col-floris de bona pinya,
i a Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
comtes i governadors
i per la gent empleada.
I, quan ve la temporada
que le govern fa posar el bou,
hi anirem a Son Alou,
que allà los bous pesquen popa.

Hi havia un caçador ole, ai! un caçador,
qui se n’anava a caçar, ole, ai! ai! a caçar.
Bandolera i escopeta, i darrera mena el ca.
No troba cap peça bona per ell porer-li tirar.
Veu una pastora hermosa qui guardava bestiar.
Ell la troba dormideta a la vorera de mar.
Cui un ramell de violes, per tres pics l’hi va tirar.
Les flors eren roadetes i al cap darrer es despertà.
-¿Què voleu de mi, bon jove? ¿Què cercau aquí, germà?
-Per la vostra amor venia; digau si la’m voleu dar.
-Si mon pare la vos dóna, jo ja la vos vui donar.