Un temps en ma jovintut
per dins Sóller em passejava,
i, de confiat que anava,
a dins es fang som caigut.
No les mos doneu forneres,
d’aquelles com a cerol;
dau-les-mos de ses primeres
que vàreu llevar d’es sol.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.