Damunt es Puig d’Alpara perdí un dobler; i cerca qui te cerca, ja no el trobaré.
Cançons de parado
Artà
Gallet, si sabies què ha d’esser de tu, no cantaries a davant ningú.
Vós amb la vostra hermosura feis enamorar es fadrins; duis la lluna per tapins i el sol per vestidura.
Déu n’assacii qui en té ganes, de menar parei major, que jo n’estic més redó que un malalt qui fa quartanes.
