Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.
Dona que té es cap pelat
i es cap d’es nas vermei,
feis-la, per dar-li remei,
monja de la Caridat.
Sa guerrera fa bravates
que m’ha robat s’estimat:
som jo que li he deixat
que li fes unes sabates.