En es Barracar a sa punta
hi festegen dos senyors,
guapos i rossos tots dos.
Ja n’escamparan, de murta!
Un temps en aquest turó
hi enterraven ets ases,
i ara hi han fet unes cases
qui pareix un mirador.
Jo tenc un xorrac dentat
i té es dentat d’acer;
sa meva veinada té
un estimat venturer
xalest com un Dijous Sant.