A la Font de l’Aguiló, hi ha una guilant dama;
s’aixeca ben dematí per rentarne la bugada.
Ne passen tres cavallers i tots tres la se miraven;
llavò tornaren passar i tots tres la saludaren.
Va respondre el major: -Oh, quina guilant dama!-
Va respondre el segon: -Jo amb ella fos casada!- (sic)
Va respondre el més petit: -Seria molt mermulada!-
La sogra, que estava dalt, per la finestra escoltava.
Quan son marit vengué, sa sogra li va empeltar
un enfilai de mentides; què sé jo què embarbollà!
Ja l’agafa per un braç, la seva sogra, per l’altre,
i, amb molta de desvergonya, d’aqueix modo exclamà:
-Oh, Jesús, Catalineta, i que n’ets de delicada;
sols per un bufet o dos, dins es llit t’has retirada!
-No per un bufet o dos, sí, bufet i bufetada!
Passau vós darrere el llit i veureu la sang que raja!
-Oh, Jesús, Catalineta, ¿quin metge voldries ara?
-El metge que jo voldria és la mort i la mortaia!
-Oh, Jesús, Catalineta, ¿quin testament fareu ara?
-El testament que faré no us agradarà massa.
Tots los meus vestits de seda seran per ma germana
i lo demés que em pertany per la Verge sobirana.

Si poria, passant pena,
sa teva amor alcançar,
me faria capolar
com es Marquès de Villena.

Duis beure an es sonador,
que ja té sa boca eixuta.
En veure escudella bruta
duis-la an es rentador.