D’al•lotes en tenc de més;
i vós, careta de sol,
que em podríeu dar consol,
sou sa qui em feis penar més.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Anatomia, Bellesa, Festeig, Floretes, Joventut, Passió i enamorament, Sol, Solteria, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1687
Volum
I
Núm de pàgina
102
Altres cançons relacionades
No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
