Festejava una pobila,
i llavò no em va voler:
se devia pensar esser
sa més rica de la vila!
Sa jaia de s’Erissal
i es jai de ses Algorfes
llauraven amb dues moixes,
totes dues eren coixes,
es dissabte de Nadal.
Es jai servava es mantí,
sa jaia ses corretjades.
En ‘ver de mester cinglades:
-Jaiota, pegau aquí!
Es taronger d’es teu clos,
com t’hi acostes i t’hi asseus,
arrendeix an es teus peus
les seves hermoses flors.