Cunyada em deis, i no ho som,

Cunyada em deis, i no ho som,
i vos reis d’es meu germà.
Jo em pens que se torbarà,
aquest llevat, a esser tou.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Cunyades i cunyats

Poble

Artà

Núm de glosa

2241

Volum

III

Altres cançons relacionades

Soleiet de Déu,
si m’encalenties,
quan me moriria,
tot t’ho deixaria:
tot seria teu.

Quanta vegada una mare
no la se gosa a mirar,
i un polissó la fa anar
tota blava per sa cara!

Diuen que ta mare et renya
cada pic que véns aquí.
¿Saps de què et vull advertir?
Que es renyar tot sol no espenya.