Fadrí, no fiis de fadrina
si en el món vols viure a pler,
perque té lo seu voler
com un fil de teranyina.
Amor, no sospirs ni plors
ni temis si estràs bé,
que, quan pa ja no tendré,
per aliment te daré
gotes de sang del meu cos.
Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.