Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar;
i al qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus!
Na Margalida no em vol
i jo no la vui a ella
perque té es cap de mussol
i oreies d’oronella.
Ara he afinada s’amor:
vet-la’t allà-qui esterrossa
amb una aixada més grossa
que es Puig de Sant Salvador.