Ha passat un aucellet
tot carregat d’alegria
i ha dit cantant cantant:
-’Nau a dinar, que és migdia.
Aigordent, que ets de polida,
com te veig dins es barral!
A quants d’homos has fet mal,
i ninguns t’han avorrida!
Na Margalida Comelles,
fia de l’amo En Gaspar,
la’m mir i la’m torn mirar
i la trob de ses més belles.