Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.

Aigo de brotes de murta
m’haurà de fer s’estimada:
jo tenc s’esquena xapada
de segar civada curta.

Tenc pena perque és dissabte,
i demà també en tendré
com jo veuré lo meu bé
acompanyat p’es carrer,
que dóna la dreta a una altra.