Confesse’t i combregue’t,
que no tens hora segura:
si t’enquantr, no tendràs cura,
al•lota de can Llarguet.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
126
II
Quan som a sa roca llisa
de Son Fullana d’es Pou,
m’agafa terratremol:
això és s’amor qui m’avisa.
Jo cantaré d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent;
i faç s’uiastre esbrancat.
Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!