Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.

A les tres me som temut
que un poll faltava a sa lloca,
i perque no és cosa poca,
a cercar-lo som vengut.

Mos ulls, aprofitau-vos,
que teniu bona mirada.
Jo veig sa que més m’agrada.
Val Déu, que som de ditxós!