Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Algaida
Núm de glosa
55
Volum
II
Altres cançons relacionades
Fent es lloro, fent es lloro,
’ximateix hi som anat.
Don Toni Coll qui és pujat
posaren en es llevat,
perque tovàs aviat,
coixins de fuies de moro.
L’any qui ve, a qualsevol preu
vui tornar a Can Digadarra;
s’entén si no som casada
amb N’Andreu de Ca’s Correu.
Un poc d’amor que et tenia,
la duia damunt sa mà,
i una bufada de vent
la me va fer trabucar.
Tradicionari de Mallorca
