Serra qui serra,
olles de terra,
quatre gerrers
qui serren peix.
Bum, bum, bum, bum,
bum, bum!
Bumbam, bumbam, bumbam!
Pim, patapam!
Bartomeu, Bartomeuet,
que m’has costada de pena!
Fins a’s port de Cartagena
aniria per veure’t.
En aquest món som estada
perseguida de Juans:
Juans que m’han festejada,
Juans que m’han demanada
i Juans que m’alcançaran.