Com veig estepa florida,
corrents vaig a girar-lè,
perque sé que hi sol haver,
davall, qualque margalida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Margalides
Artà
971
II
Entre la mar i l’arena
vaig sembrar un claveller.
Es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Jo et vaig enviar virtuts
i no les volgueres rebre:
tot lo món ha hagut de sebre
que mos hem desavenguts.
Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!