-¿A on estàs?
-Damunt la teuladeta.
-¿Què menges?
-Pa i guinaveteta.
-¿Què beus?
-Aigo de mar.
-Alça’t, alça’t,
que jo hi vui estar!

Si pel cas la gent demana
qui ha escrit aquest paper,
ja direu que era un porquer
qui guarda devers L’Havana
i que de soldada guanya
cada cent anys un dobler.
I ha determinat de fer
un casat a dins Alger
a pagar es picapedrer
quan es porcs li trauran llana.

Sa meva al•lota me deia:
-¿Com és que tu ja no véns?-
I jo li posava excuses
que era perque fa mal temps.